dimarts, 2 de maig de 2017

LLOCS D’INTERES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ


En aquesta entrada trobareu diversos llocs d’interès, per si aneu a l’Espluga de Francolí. El que veureu a continuació són llocs per visitar, allotjament, hostaleria, etc. Espero que us sigui útil!

Llocs per visitar: 

Dins del poble trobem diversos llocs per visitar, com per exemple: 

-Museu de la vida rural:
En aquest museu trobem una representació de com era la vida rural, per fer-nos una idea més clara disposem d’objectes com eines, vestits, mobles… a més també disposa de material audiovisual. 
Un punt interessant d’aquest museu és que té exposicions temporals sobre diversos temes. En els últims anys s’han pogut veure exposicions artístiques d’autors com Joan Ponç, Joan Brossa o Guillem Viladot.  





Festival VI: Crítica II

En primer lloc, he de deixar clar que la meva sensació general va ser molt positiva i que les crítiques que faré en aquesta entrada són sempre amb un to constructiu. 

Doncs bé, vaig tenir la sensació de que tots els actes estaven molt centralitzats al museu de la vida rural, un lloc que per cert, està molt bé i té els espais adequats per fer el tipus d’actes programats. Però vaig trobar a faltar que es fessin actes al poble en si, com per exemple a la plaça de l’ajuntament o a la de l’església. 

DIFUSIÓ DEL FESTIVAL LITERARI EL VI FA SANG



En aquesta entrada veureu la difusió que ha tingut el festival i us afegiré els enllaços respectius perquè pugueu veure quines han estat les diferents opinions i també diverses fotografies. 
Crònica Vilaweb:
El dia que els estudiants vam fer la ruta per als nostres professors, i ens va servir d’assaig per al dia següent, va venir un periodista i ens va estar gravant, i més endavant sortirà el vídeo, però va escriure també una crònica a Vilaweb sobre el festival. 
També hi ha un altra crònica però aquesta enfocada a la ruta de l’escanyapobres, no al festival en general. 
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-vi-fa-sang-incorpora-neu-per-embellir-els-cadavers-literaris/
http://www.vilaweb.cat/noticies/lespluga-de-francoli-escenari-real-de-lescanyapobres-de-narcis-oller/

diumenge, 30 d’abril de 2017

Festival III: Com s'involucra la població de l'Espluga?

"El vi fa sang" no només és un festival literari; és una forma de cohesió local i esdevé un vincle entre el món literari i la població de l'Espluga de Francolí. Cal dir que un festival literari és la màxima expressió de la connexió que s'estableix entre la literatura i tots aquells agents i factors que l'envolten i la societat.

RUTA LITERÀRIA. El bosc de Poblet.

Com ja hem estat anunciant des del primer dia que vam comença a confeccionar aquest blog, els dies 24,25 i 26 de març, al municipi de l’Espluga de Francolí, es va celebrar la tercera edició del festival de novel·la negra «El vi fa sang». Amb motiu d’aquestes jornades literàries, els alumnes de l’assignatura Literatura i societat catalana de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona vam preparar una ruta literària basada en la novel·la l’Escanypobres de Narcís Oller. La idea va ser de la nostra professora Margarida Aritzeta que va ubicar l’acció de la novel·la al municipi de l’Espluga de Francolí i al Bosc de Poblet.

Don Magí Xirinac, el notari.

El segon personatge que apareix al a novel·la és el notari Xirinac. Oller l’introdueix a partir dels costums de l’Oleguer de la següent manera:
«L’única casa que [l’Oleguer] freqüentava era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors...»

Festival VI: Crítica I

Hola!!
Bé, ja ha arribat el moment de concloure aquest projecte que vam endegar les meves companyes, Cristina i Clàudia, i jo el passat mes de gener. Per posar punt i final a aquest blog. Posaré punt i final a aquest blog amb una crítica on plasmaré la meva opinió sobre el festival «El vi fa sang». Gràcies a aquesta activitat, vaig poder introduir-me, per primera vegada, dins de la relació entre el món de la literatura i la societat. Com de totes les experiències en podem treure conclusions positives i negatives i fer aportacions constructives.

Festival II: Entrevista 1

El dissabte 25 de març, després de realitzar la ruta literària de l'Escanyapobres pel centre urbà de l'Espluga de Francolí amb la gent del poble, volíem conèixer la opinió dels assistents. Per aquest motiu, vam decidir entrevistar alguns dels participants. A continuació us adjuntem un extracte de les preguntes que li vam fer a una senyora.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Festival VI: Crítica III

Bon dia! Sóc una de les autores d'aquest bloc i en aquesta entrada m'agradaria mostrar la meva particular i humil visió del festival i la ruta de l'Escanyapobres.

divendres, 28 d’abril de 2017

Els nostres companys, l'Espluga i Narcís Oller

Actual estació de l'Espluga
de Francolí.
Aquesta entrada és una mena de síntesi que uneix totes les parts que han treballat amb profunditat els nostres companys; així doncs, tractarem el tema del ferrocarril i les mines; els personatges secundàries i els oficis, i els espais on es desenvolupa la trama novel·lística de l'Escanypobres.

Festival IV: El món dels escriptors i el teatre


INAUGURACIÓ

El festival El Vi fa sang va iniciar-se el divendres 17 de març del 2017 amb una Taula rodona Literatura criminal: De la infantil i la juvenil a la d'adults que va tenir lloc a l'institut IES Joan Amigó i Callau però nosaltres vam començar a formar part d'aquest festival el divendres 24 de marc del 2017 durant tot el dia no va haver actes relacionats amb el festival i nosaltres ens vam dedicar a preparar la ruta de l'Escanyapobres que podreu veure més detingudament en un altre post del blog. El festival es va inaugurar el mateix dia a les 19.00h al Celler Cooperatiu de l'Espluga amb un tast de vins del propi celler i després a la Sala d'actes va tenir lloc la lectura del Manifest 2017 del Festival de Novel·la Negra i Criminal 

La imatge que veureu sota aquestes línies no estava preparada, simplement estàvem en el lloc i el moment precís per poder tenir aquesta fotografia que mostra la simbologia del nom del festival.  








Festival I: La ruta de l'Escanyapobres

RUTA LITERÀRIA L'ESCANYAPOBRES

Avui podreu gaudir d'un resum iconogràfic de la ruta que vàrem fer el 25 de març del 2017 (com ja sabreu si heu anat seguint les publicacions del bloc). El primer dia (24 de març del 2017) va ser un assaig de la ruta on només vam anar-hi els companys de l'assignatura Literatura i soietat, la nostra professora Margarida Aritzeta, altres professors de la universitat, els conductors de l'empresa Drac Actiu i un periodista però relacionat amb aquest dia ja teniu una altre entrada anomenada "Ruta literaria pel bosc de Poblet". El segon dia ja va tenir lloc la ruta real amb la gent del poble de l'Espluga de Francolí i altres curiosos/es que van apropar-se. 

Ara veureu els punts on es desenvolupa la ruta dins del poble. Les lectures que es llegeixen en cada punt bé les podeu portar llegides des de casa i imaginar-vos el món de l'Esanyapobres quan estigueu a l'Espluga o bé agafar el llibre de Narcís Oller i portar-lo de viatge. Si escolliu la segona opció en el nostre bloc i els dels nostres companys hi ha entrades dedicades a les lectures més rellevants. A continuació us deixem els links als seus blocs per completar la feina: El castell, El tren, Personatges secundaris. També hi ha un llibre que si voleu podeu comprar on la ruta està molt més detallada: Ruta de "l'Escanyapobres" de Narcís Oller de Margarida Aritzeta i Abad

dimecres, 26 d’abril de 2017

Festival II: Entrevistes 3

POLLERIA ANTONIA - L'ENTREVISTA

A continuació podreu llegir una entrevista que vam fer a la propietària de la Polleria Antonia de l'Espluga de Francolí.

dimarts, 21 de març de 2017

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 3

En el penúltim capítol trobem una situació més en la que se’ns mostra la avarícia i obsessió de la Tuies cap als diners. Atents al següent fragment: 

"No obstant, un dia se li féu fosc: tan fosc, que la Tuies i la Coixeta ja no pogueren esperar més sense tancar-se, i l’home no arribava. L’esperaren fins a alta hora desvetllades i amb sobresalt: més de por de trobar-se soles que no pas del que a ell li hagués pogut passar; i acabaren per condormir-se i anar-se’n al llit. Morta de son, la Tuies s’hi ficà sense fer l’acostumada visiteta al seu tresor; però, a mitjanit, un pesombre, la desvetllà amb una al·lucinació terrible. “Si m’haurà fugit robant-me” Encengué llum tirant-se uns enagos damunt, nerviosa i febrosenca, començà a forcejar la feixuga capçalera amb temeritat de brau. Bregant i més bregant, n’eixí, bé que molla de suor i lassa i esporuguida del cop que donà la fusta en caure a terra. Però ja veia la porta del seu sagrari, ja l’obria amb la clau, ja tocà no sols les seves dobles, sinó les de l’Oleguer i tot. Allí podia barrejar-es, estendre-les damunt del seu llit, encara calent, sense perill d’ésser escanyada; nedar en una mar d’or. “Ella ho tenia tot! Era més rica! Era feliç."


La Tuies: la viva representació de l'avarícia 2

Quan la Tuies va saber al castell hi havia fantasmes, segons els habitants del poble, va veure’s sola, amb por i sense diners. En el següent fragment veure-ho un moment de feblesa de la dona que aparentment és forta i a la que sembla no importar-li res, a banda dels diners, es clar. 

"-Adéu! Ara sí que ni el llogo ni el venc mai més! Ara sí que ni jo no puc mudar-m’hi ja.
Devia fer tres mesos que don Magí era difunt, ofegats ja els antics ressentiments que a primera hora li feren acceptar aquella pèrdua com un gran guany, dona Tuies començava a sentir el defalliment d’esperit de tota vídua. Un oncle del difunt l’amenaçava amb plets; la soledat més gran la rodejava […] La mania d’èsser robada li creixia per moments, reduïda, per viure, a rosegar els curts productes que treia de l’escriptori, veia, to esgarrifant-se, arribar el dia de no poder estalviar els rèdits del diner bestret que era el seu capital. De la plaça, del vestir, de les seves necessitats diàries, no en podia ja treure res més, aquella miserable."

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 1

Al primer capítol, l’autor ja ens introdueix al personatge de la Tuies, una de les personatges principals de la novel·la, i veurem al llarg del llibre com és la viva representació de l’avarícia i l’amor pels diners més que per qualsevol altre cosa. En el següent fragment veure-ho quina és la descripció que es fa d’ella només començar, i d’una manera inconscient ja et crea un sentiment de rebuig cap a ella. En aquest fragment també queda evidenciat com ella fa que el seu marit, el senyor Xirinac, també sigui vist com un avar, però per ella. Se’ns mostra a donya Tuies com el personatge cruel, i al notari com a la víctima. I haureu de seguir llegint per saber si això es realment així… 


"També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o , si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada."



dilluns, 20 de març de 2017

El binomi Oleguer - Donya Tuies

Després de la mort de Don Magí Xirinac, Donya Tuies es veu troba sola, amenaçada per l’oncle del notari i amb problemes per cobrar els interessos dels préstecs que feia els seu difunt espòs. A més a més, està preocupada perquè la seva font de recursos s’esgotarà d’un moment a un altre. En aquest context, l’Oleguer decideix proposar-li matrimoni, un enllaç de convivència ja que li interessa quedar-se a viure al castell.
Donya Tuies no accepta de seguida la proposició de l’Oleguer; però quan realment es veu ofegada i perduda i la por de ser robada la supera decideix casar-se amb aquest personatge. El resultat d’aquesta unió és un matrimoni de veritables avars que comparteixen l'obsessió per l’estalvi i els diners.

divendres, 17 de març de 2017

L'Oleguer: el misteriós i estrany personatge 2

En l'entrada anterior hem vist com l'Oleguer abandona la Coma i sembla que fa una proposta a la vídua del seu amic, el difunt Notari don Magí Xirinac, per protegir el seu tresor: els diners; Ara en el capítol VII seguim veient l'obsessió de l'Oleguer per mantenir sans i estalvis els seus estimats quartos de possibles "lladregots" però Narcís Oller no només ens mostra la bogeria cega d'aquest personatge sinó que ens mostra els sentiments i les pors més amagades en els racons més profunds de l'ànima de l'Oleguer

Tot el seu amor, totes les seves tendreses, eren per als seus diners: ¿Per què, doncs, la bellesa, la joventut, ni cap dels encisos que porta en si la dona per a l'enamorat? De segur que seria malgastadora, mà foradada, com la majoria; de segur que li duria fills, un raguitzell de necessitats costoses de què fins ara s'havia ben passat. Ja ho insinuà abans: amb una sentinella en tenia prou; i, per a tal ofici, cap tant barata i idònia com la Tuies. Si era carronya i reganyosa, ja la posaria a rotllo; i, després, ni un guant. A part d'això, era rica: un altre mitjot per comptar, noves talegues que aparellaria, que un dia serien seves.

dijous, 16 de març de 2017

L'Oleguer: el misteriòs i estrany personatge 1

A la primera pàgina de la novel·la s'introdueix un personatge, l'Oleguer, que és el protagonista d'aquesta obra de Narcís Oller com ja sabreu els que l'heu llegida o n'heu sentit a parlar. En aquest fragment que hi ha a continuació es pot veure la sorpresa de la gent del poble en conèixer la nova vida d'aquest personatge que com es pot intuir a partir de les intervencions dels pratbellins abans era pobre i ara posseeix una certa riquesa.
«Un dels magatzems que cridà l'atenció des de primera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a vint passes del Pallol, obrí l'Oleguer. "Per què?, qui era l'Oleguer?, amb quins poders comptava?" Heus aquí les preguntes que es feia tothom, l'enigma que capficava els de Pratbell, en passar pel carrer de la Roca. -¿L'Oleguer, aquell minyó traginer, fill de qui sap on, que fins ara ha menat matxo? Si és més pelat que una rata! Si encara en els cabells du rastre de les pallisses on dormia! D'on ha tret els diners?»

dilluns, 13 de març de 2017

Retrat d'un matrimoni d'avars.

 Narcís Oller introdueix el personatge de Don Magí Xirinac a partir de l’Oleguer ja que presenta el notari com l’únic contacte amb la societat que manté el protagonista:
«L’única casa que freqüentava [l’Oleguer] era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors[...]»
Al paràgraf següent, l’autor ja passa a fer-nos una descripció de la psicologia d’aquest personatge i també ens presenta a Donya Tuies, la seva esposa i la influència que aquesta exerceix sobre ell:
«També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o, si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada. La flaca del notari no eren els diners pels diners, sinó la cobdícia de la propietat. Fluix de complexió i de natural esporuguit, era d’aqueslls que penses sempre en les contingències de la sort i en la vellesa, de la qual ja es trobava frec a frec. Per assegurar aquesta, contra les inclemències de la misèria, hauria estat contínuament fincant-se; però, supeditat a dona Tuies, que era de geni dominant i porfidiós i se li havia posat les calces, el pobre home havia d’arribar als seus fins per altre camí molt més tort i llargut.»

L'Escanyapobres V: els personatges

L'UNIVERS DON MAGÍ - DONYA TUIES

La relació que hi ha entre els dos conjugues d’aquest matrimoni es caracteritza per la seva ambigüitat. Tot i que aquest matrimoni sembla bastant unit i equitatiu no és pas així. Està ben clar que Donya Tuies exerceix un paper dominant sobre el seu espòs; sempre es fa la seva voluntat cosa que és una mica estrany d’acord amb la societat pròpia de l’època en què es desenvolupa la trama de la novel·la.

L'Escanyapobres IV: els personatges

DONYA TUIES, UNA DONA AMB CARÀCTER

Donya Tuies és l’esposa de Don Magí, i abans de casar-se amb ell, era la seva criada. Aquesta dona és la personificació de l'avarícia més cruel i refinada. És dominant, sempre es fa la seva voluntat, és una dona molt endreçada i estalviadora; fins i tot se la considera mesquina. A més a més, es tan desconfiada que enlloc d’enviar a les criades a comprar, hi va ella atès que té por que li robin o la vulguin enganyar. Segons el seu marit té grans virtuts domèstiques, molt bones idees i un instint natural per als negocis; també és una gran consellera. Físicament no sembla gaire atractiva ja que té la cara plena d’arrugues i les orelles li sobresurten pels costats de la perruca.

L'Escanyapobres III: els personatges

DON MAGÍ, EL NOTARI

Don Magí Xirinac és el notari de Pratbell i igual que l’Escanyapobres és considerat un personatge avariciós. D’acord amb el seu ofici s’encarrega d’estendre els debitoris a l’Oleguer. Per influència de la seva muller, Donya Tuies, la gent creu que és un avar; no obstant, és un home estalviador i interessat. La seva perdició no són pas els diners, com en el cas de l’Escanyapobres, sinó les propietats.

Físicament és de complexió fluixa, porta bigoti, serres i unes ulleres blaves. Acostuma a arrufar el nas i tenia les galtes brioses. Vesteix amb una levita de color pansa i amb un barret de copa; i quan surt de passeig no es separa de la seva mangala. No confia en sí mateix i està dominat per la seva esposa ja que tot i que ell vol investir alguna hipoteca com que Donya Tuies no el deixa, no ho arriba a fer mai. Tot i que admira a la seva esposa i n’està tant encegat que confon l’avarícia d’aquesta amb l’estalvi; també es baralla amb ella per assumptes tan ximples com decidir a quin joc de cartes jugaran o per d’altres com l'adquisició de propietats. Don Magí deixa diners a un interès elevat i la primera hipoteca que investeix és la del castell i perquè té el permís de Donya Tuies; aquesta li ho aconsella.

dilluns, 6 de març de 2017

La figura de l'avar al llarg de la història de la literatura

Si fem un repàs a la història de la literatura occidental , ens adonem que l'avarícia ha estat des de temps immemorables l’eix temàtic de moltes obres. Així doncs, ja en l’antiguitat clàssica trobem la personificació de la cobdícia en l’obra Aulularia (Comèdia de l’olla) del comediògraf Plaute.

Aquesta peça teatral llatina està protagonitzada per Euclió, una caràcter que porta l’avarícia als gens. Euclió troba a casa seva una olla amb diners i per por que li robin l’amaga i la vigila constantment. L’Euclió tot i ser ric, no ho manifesta davant dels altres. Viu com un pobre i el seu objectiu és escaquejar-se de pagar el casament de la seva filla.

L'Escanyapobres II: els personatges

UN RETRAT DE L'OLEGUER

L’Oleguer també conegut amb el renom popular de l’»Escanyapobres» és el protagonista de la novel·la de Narcís Oller titulada amb aquest mal nom. El nostre protagonista viu a la població inventada de Pratbell tot i que no és originari d’aquest poblet. Els seus orígens no són gaire clars; només se’n sap que al principi treballava menant matxos; per tant, no era de classe social alta.
En el moment en què s’inicia la narració, l’Oleguer és el propietari del magatzem de blat més rellevant de Pratbell, situat al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a unes vint passes del Pallol. La gent del poble no entén pas com un personatge humil com és ell ha estat capaç d’obrir el magatzem.

dilluns, 27 de febrer de 2017

Narcís Oller: l'autor VIII

PREMIS, HOMENATGES I TRADUCCIONS


Des de que va consolidar-se com a autor d'èxit a rebut diversos premis:

-Jocs Florals (1879): Sor Sanxa
-Jocs Florals (1880): Isabel de Galceran
-Jocs Florals (1884): L'Escanyapobres
-Homenatge a la seva trajectòria (1925)
-Homenatge en el lliurament del primer premi Crexells (1929)


Les seves obres van ser traduïdes a diferents llengües, com el castellà, el neerlandès, el francès o el polonès.

-Al castellà:  la mariposa, el bofetón, Cuentos y novelas, el esgaña-pobres, perfiles y brochazos, Pilar Prim, la locura la fiebre de oro. 
-Al neerlandès:  Goudkoorts (La febre d'or), Pilar Prim
-Al francès:  Le papillon (La papallona), Le Rapiat (l'escanyapobres), La fièvre de l'or (La febre d'or)
-Al polonès: Goraczka Zlota I (La febre d'or), Goraczka Zlota II (La febre d'or II), Pilar Prim, Motyl (la papallona), Krwiopijca (l'escanyapobres)

Narcís Oller també va traduir diverses obres sota el pseudònim Metjaustinch, les obres traduïdes són dels autors Goldoni i les obres són: El sorrut benefactor i L'avar. També de Turguénev, i  les obres són: Poemets en prosa i L'execució de Troppman.



Narcís Oller: l'autor VII

NARCÍS OLLER: UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA ENCARA VIGENT?

Narcís Oller és considerat el creador de la novel·la moderna en català. De fet, tal i com Verdaguer i Guimerà van dignificar la poesia i el teatre catalans respectivament, l’obra d’Oller va significar la dignificació del gènere i l’atribució d’una fama a nivell internacional a la novel·la catalana moderna dins del context literari europeu del segle XIX.

Crítica i elogi: les dues cares d'una mateixa moneda


Com ja hem comentat, Narcís Oller és considerat el creador de la novel·la moderna en català. Aquest gènere, al segle XIX, es trobava immers en una espiral de problemes. Per exemple, la novel·la es trobava molt influenciada per les tendències literàries anacròniques dels anys 80 (novel·la històrica, costumisme i novel·la romàntica); tampoc gaudia d’elements difusors adients i efectius ni d’escriptors estrictament professionals. A més a més, no va ser fins als anys 80 amb Josep Yxart i Joan Sardà que la novel·la catalana va disposar d’una crítica sòlida. Aquests dos darrers autors van ser els que iniciaren la crítica moderna literària a través dels diaris i de les revistes. L’aparició d’aquesta plataforma es va donar gràcies a l’auge econòmic català durant la Restauració i la col·laboració que es va establir entre la burgesia i els intel·lectuals; aquests dos factors van fer possible l’augment de publicacions i al mateix temps van fer possible la crítica, la polèmica i el comentari de les novetats.

Narcís Oller: l'autor VI

EL CAMP LITERARI OLLERIÀ



Narcís Oller
Narcís Oller va estudiar dret a Barcelona; no obstant, des de 1868 va tenir la voluntat de formar-se com a escriptor. Va llegir des de llibres inscrits dins del corrent del Romanticisme i del Costumisme fins d’altres amb elements naturalistes. Els seus primers escrits foren en castellà i col·laborà de manera anònima amb revistes espanyoles de poca volada.
Va formar part del camp literari català, cosa que li va permetre posar-se en contracte amb les obres europees més innovadores del moment. Per entrar a formar part d’un camp artístic no cal cap títol professional, sinó que l’artista ha de ser reconegut, gràcies als seus propis mèrits, per la resta de membres que formen part d’aquell camp.

Narcís Oller: l'autor V

RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS


Narcís Oller, nascut a Valls el 10 d'agost de 1846, era un noi orfe de pare, i el que va exercir com a tal va ser el seu oncle matern Josep Moragas. El seu germà petit va morir prematurament, fet que el va unir més amb la seva mare, i aquesta relació tan estreta queda evidenciada a 
La febre d'or amb la relació entre la senyora Mònica i el seu fill. El seu cosí, Josep Yxart, era sis anys menor però van mantenir una relació com de germans. Oller sempre havia mostrat un interès per tot allò social i l'observació de l'ésser humà, fet que més endavant va reflectir-se en la seva obra.

dissabte, 25 de febrer de 2017

Narcís Oller: l'autor IV

UN HOME DIFERENTS CIUTATS I MOLTS CARRERS

Com ja sabem Narcís Oller ha estat un autor de gran importancia dins del patrimoni de les lletres catalanes, i per aquest motiu molts carrers de diverses ciutats tenen el seu nom, a més a més de plaçes en algunes de les quals hi ha bustos dedicats a la seva persona.

Narcís Oller: l'autor III

ELS CORRENTS LITERARIS DE NARCÍS OLLER

Com ja hem vist en entrades anteriors Narcís Oller va néixer el 1846 quan ja feia tretze anys que s'havia iniciat el període de la Renaixença (1833). 

1. LA RENAIXENÇA

El nom donat al moviment català de ressorgiment cultural és La Renaixença que s'inicia a la primera meitat del segle XIX obrint el període contemporani de la literatura catalana. Durant els anys que va durar la Renaixença el clima intel·lectual consistia en la difusió de a consciència autònoma del poble català en l'àmbit cultural, lingüístic i polític. Aquesta nova consciència catalanista fa que augmenti la producció literària ajudant a reafirmar la personalitat del nostre poble.

Narcís Oller: l'autor II

OBRES I ESTIL DE NARCÍS OLLER

NOVEL·LES



1. La papallona (1882)
És la novel·la més important i característica de Narcís Oller perquè va ser la primera de les seves grans novel·les publicada el 1882 quan Oller tenia 33 anys. A la papallona es mostren els anys previs a la revolució de 1868 a Barcelona (Quan Isabel II és destronada i exiliada d'Espanya iniciant-se el període del Sexenni democràtic) a partir de l'anàlisi del procés d'enamorament dels seus protagonistes la Toneta (una modista) i en Lluís (un estudiant de dret). El corrent naturalista és inaugurat a Catalunya amb aquesta novel·la de llenguatge viu i directe en la qual s'encaren els problemes morals i socials de l'època.



L'Escanyapobres I

L'Escanyapobres és una de les grans obres de Narcís Oller, va ser escrita en uns quinze dies l'any 1884 (mateix any en què va ser premiada als Jocs Florals), està plena d'elements realistes, utilitza recursos estètics típics de la narrativa curta i moderns que no s'han vist afectats pel pas del temps, perquè si la llegiu ara hi trobareu semblances amb el vostre dia a dia encara que en es mostra un anàlisi de la població rural dels 50 que estava entrant en decadència econòmica i social pel creixement demogràfic de les ciutats a causa de la industrialització, l'inici del capitalisme i l'aparició de nous sectors econòmics com per exemple la indústria tèxtil

divendres, 24 de febrer de 2017

Narcís Oller: l'autor I

Què en saps de Narcís Oller? Biografia

Narcís Oller va néixer el 10 d'agost de 1846 a Valls (l'Alt Camp) i va morir a Barcelona el 26 de juliol de 1930.
La vida del nostre escriptor va començar sent dura durant la seva infantesa ja que quan tan sols tenia tres anys el seu pare va morir, es va haver de traslladar juntament amb la seva mare i germà a la casa de la seva família materna, la família Moragas, que era una de les més benestants i il·lustres de Valls. El seu germà petit va morir d'una manera prematura (el 1853) i va començar a establir una relació més estreta amb el seu cosí Josep Yxart amb qui compartia jocs durant la infantesa i ambicions literàries quan ja varen ser adults.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Presentació

Tal i com hem publicat al perfil d'aquest blog, som la Clàudia, la Cristina i la Júlia, estudiants de la facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Totes tres estem cursant el primer any de grau i,tot i que una de nosaltres fa història i les altres dues llengua i literatura catalanes, hem escollit com a optativa d'aquest segon quadrimestre l'assignatura de literatura i societat.