dilluns, 27 de febrer de 2017

Narcís Oller: l'autor VI

EL CAMP LITERARI OLLERIÀ



Narcís Oller
Narcís Oller va estudiar dret a Barcelona; no obstant, des de 1868 va tenir la voluntat de formar-se com a escriptor. Va llegir des de llibres inscrits dins del corrent del Romanticisme i del Costumisme fins d’altres amb elements naturalistes. Els seus primers escrits foren en castellà i col·laborà de manera anònima amb revistes espanyoles de poca volada.
Va formar part del camp literari català, cosa que li va permetre posar-se en contracte amb les obres europees més innovadores del moment. Per entrar a formar part d’un camp artístic no cal cap títol professional, sinó que l’artista ha de ser reconegut, gràcies als seus propis mèrits, per la resta de membres que formen part d’aquell camp.

Logotip de la revista La Renaixença
Oller va aconseguir acostar-se al nucli literari gràcies a Joaquim Riera i Bertran, amb qui va coincidir a la Diputació de Barcelona; i degut a la influència del seu cosí Yxart i el seu tiet. La seva entrada dins del camp literari català va ser a través de la revista catalanista La Renaixensa. No obstant, el fet clau en aquest canvi dins de la literatura es va produir degut a l’impacte que li causà no disposar de cap text en català als Jocs Florals del maig de 1877. Després d’això, va decidir que escriuria en català i als Jocs Florals de 1879 va ser guardonat per la narració Sor Sanxa, i l’any següent per la novel·la Isabel de Glaceran. A La Renaixença va relacionar-se amb figures del món literari com Emili Vilanova, Francesc Matheu i el mateix Àngel Guimerà; i arran de la publicació de Croquis del Natural va entaular amistat amb Josep Sardà.

Emblema dels Jocs Florals
Dins de la carrera com a escriptor de Narcís Oller hem de distingir tres períodes: el de formació, el de plenitud i un darrer que engloba els seus darrers 25 anys de vida. La seva segona etapa dins del camp literari comença quan decideix presentar als Jocs Florals de 1878 les seves dues primeres narracions realistes; i acaba amb el 1906 amb l’edició de la seva darrera novel·la Pilar Prim. En aquesta fase Oller es va considerar, en un principi, un escriptor realista i va ser reconegut pel millors escriptors castellans del moment. Va publicar contes i novel·les la cronologia de les quals mostra un progressiu domini del corrent naturalista però sense arriba al determinisme.

L’objectiu de les seves novel·les era analitzar una passió universal a través de l’estudi d’un determinat context social i i històric. Així doncs, L’escanyapobres és l’estudi d’una passió, els diners, que són el que mou als protagonistes. Durant l’última part d’aquesta etapa creativa, Narcís Oller es va anar decantant cada cop més per la tècnica naturalista emprant l’estudi de les psicologies dels personatges condicionat per les obres de Tolstoi.

Per acabar, el tercer període va englobar els seus últims 25 anys de vida. Com a obres importants podem destacar Memòries literàries i dos reculls de contes: Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la poma (1918). El 1925, la intel·lectualitat catalana li va fer un homenatge i el 1925 va ser guardonat amb el Premi Creixells. En els dos darrers anys se li van publicar els 12 volums de la seva Obra completa seguint la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans; d’aquesta manera, va veure confirmat el seu rol de patriarca de la novel·la catalana moderna. Va ser reconegut pels seus contemporanis catalans, hispànics i europeus. En vida va formar part del jurat de certàmens literaris i un any desprès de la seva mort, el seu retrat va ser penjat a la Galeria de Vallencs Il·lustres.

1 comentari: