dilluns, 27 de febrer de 2017

Narcís Oller: l'autor V

RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS


Narcís Oller, nascut a Valls el 10 d'agost de 1846, era un noi orfe de pare, i el que va exercir com a tal va ser el seu oncle matern Josep Moragas. El seu germà petit va morir prematurament, fet que el va unir més amb la seva mare, i aquesta relació tan estreta queda evidenciada a 
La febre d'or amb la relació entre la senyora Mònica i el seu fill. El seu cosí, Josep Yxart, era sis anys menor però van mantenir una relació com de germans. Oller sempre havia mostrat un interès per tot allò social i l'observació de l'ésser humà, fet que més endavant va reflectir-se en la seva obra.

Amb 17 anys es va mudar a Barcelona per acabar el batxillerat i començar la carrera de dret. Durant aquests anys va intercanviar nombroses cartes amb el seu cosí, i es retrobaven a l'estiu. Anys més tard va compartir cambra amb el seu cosí, i anys després portar-se a la seva mare a la capital catalana per viure junts en un pis del carrer Mendizábal.
Al 1874 es casa amb Esperança Rabassa i van anar a viure junts a l'Eixample, per tant podem deduir que era un home benestant. La tristesa el va irrompre de sobte quan a l'any 1876 mor el seu oncle, i onze mesos més tard mor la seva mare. Per ell aquest fet va ser devastador perquè com he comentat abans, tenia una relació molt estreta amb la seva mare, però també amb el seu oncle, i en aquell moment la única família que li quedava, a banda de la seva dona i la filla, era el seu cosí. Aquell mateix any, el matrimoni i la seva filla gran, la Maria, es van traslladar a la Rambla Catalunya, on van naixeren els seus dos fills, Josep i Joan.
Des de 1868, Oller té la voluntat de ser escriptor, i es per això que durant els propers anys llegeix molts llibres i d'èpoques i temàtiques diferents per tal de culturitzar-se en aquest camp. Però és a l'any 1877 quan Joaquim Riera i Beltran, amic i company de la Diputació de Barcelona, l'acosta al nucli literari de la ciutat, i és en aquell mateix any quan fa la seva primera aparició als jocs florals, però anteriorment ja formava part de nucli literari catalanista de la Renaixença Dos anys més tard ja va ser guardonat. Durant aquests anys va fer amistat amb molts dels personatges intel·lectuals del moment, com Emili Vilanova, Francesc Matheu o Àngel Guimerà, gràcies a la Renaixença on va introduir al seu cosí. El 1878 ell i seu cosí viatgen fins a la capital francesa per fer una crònica de la Exposició Universal i publicar-la a la revista. Per ell aquell viatge va ser un descobriment de París com a una gran ciutat moderna i industrial, i és a partir d'aquell moment que París es converteix en una ciutat model per a ell.
A partir de 1878 comença la seva etapa de plenitud com a escriptor, on guanya diferents premis als jocs florals i escriu importants obres, i canvia el seu tipus d'escriptura per una més naturalista basada en Zola, però hi afegeix també alguns trets romàntics. I a poc a poc comença a fixar-se més en el quadre social.
En aquest gran període hi ha dues etapes, a la primera, Oller s'estableix com un gran escriptor reconegut per importants autors castellans, i amb alguns d'aquests estableix una gran amistat, com Pérez Galdós o Pereda, és també una època de gran èxit per ell ja que és quan publica obres com Vilaniu l'Escanyapobres. A la segona etapa, l'autor rep diferents crítiques i qüestionaments de, per exemple, Brunetière, Marcel Prévost, Maupassant o Clarín, i això fa que la seva inseguretat creativa s'accentui. Aquesta situació el porta a interessar-se per altres coses com el teatre o la traducció, però manté la seva escriptura amb la publicació del recull Figura i paisatge, o la publicació de Pilar Prim   o  La bogeria, obres que van en sintonia amb el tipus d'escriptura europea.
Els seus últims anys de vida també els dedica a l'escriptura, amb publicacions com Rurals i urbanes. 
Al 1930 mor a Barcelona amb 84 anys.
Quan va morir, diferents autors va dedicar-li unes paraules, però m'agradaria destacar les de Caterina Albert ( http://www.endrets.cat/text/3792/ha-mort-mestre-narcis-oller-ca.html ), on el descriu com el primer novel·lista  de la renaixença, i acaba dient: Tots li devem tot. 
Per concloure podríem dir que era un home intel·lectual de l'època estimat i respectat per altres grans personalitats moltes de les quals amb el temps havien esdevingut amistats. Era un home amb les idees fermes, ja que en diverses ocasions van recomenar-li que escrivís en castellà, i alguns dels arguments que van donar-li era la fama, però ell mai va accedir. Va ser una persona que es fixava en la modernitat i sempre volia millorar. Com va descriure-ho el seu cosí, Oller era un escriptor que va cultivar el realisme i naturalisme però va adaptar-se al modernisme de l'època.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada