dimarts, 21 de març de 2017

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 3

En el penúltim capítol trobem una situació més en la que se’ns mostra la avarícia i obsessió de la Tuies cap als diners. Atents al següent fragment: 

"No obstant, un dia se li féu fosc: tan fosc, que la Tuies i la Coixeta ja no pogueren esperar més sense tancar-se, i l’home no arribava. L’esperaren fins a alta hora desvetllades i amb sobresalt: més de por de trobar-se soles que no pas del que a ell li hagués pogut passar; i acabaren per condormir-se i anar-se’n al llit. Morta de son, la Tuies s’hi ficà sense fer l’acostumada visiteta al seu tresor; però, a mitjanit, un pesombre, la desvetllà amb una al·lucinació terrible. “Si m’haurà fugit robant-me” Encengué llum tirant-se uns enagos damunt, nerviosa i febrosenca, començà a forcejar la feixuga capçalera amb temeritat de brau. Bregant i més bregant, n’eixí, bé que molla de suor i lassa i esporuguida del cop que donà la fusta en caure a terra. Però ja veia la porta del seu sagrari, ja l’obria amb la clau, ja tocà no sols les seves dobles, sinó les de l’Oleguer i tot. Allí podia barrejar-es, estendre-les damunt del seu llit, encara calent, sense perill d’ésser escanyada; nedar en una mar d’or. “Ella ho tenia tot! Era més rica! Era feliç."


La Tuies: la viva representació de l'avarícia 2

Quan la Tuies va saber al castell hi havia fantasmes, segons els habitants del poble, va veure’s sola, amb por i sense diners. En el següent fragment veure-ho un moment de feblesa de la dona que aparentment és forta i a la que sembla no importar-li res, a banda dels diners, es clar. 

"-Adéu! Ara sí que ni el llogo ni el venc mai més! Ara sí que ni jo no puc mudar-m’hi ja.
Devia fer tres mesos que don Magí era difunt, ofegats ja els antics ressentiments que a primera hora li feren acceptar aquella pèrdua com un gran guany, dona Tuies començava a sentir el defalliment d’esperit de tota vídua. Un oncle del difunt l’amenaçava amb plets; la soledat més gran la rodejava […] La mania d’èsser robada li creixia per moments, reduïda, per viure, a rosegar els curts productes que treia de l’escriptori, veia, to esgarrifant-se, arribar el dia de no poder estalviar els rèdits del diner bestret que era el seu capital. De la plaça, del vestir, de les seves necessitats diàries, no en podia ja treure res més, aquella miserable."

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 1

Al primer capítol, l’autor ja ens introdueix al personatge de la Tuies, una de les personatges principals de la novel·la, i veurem al llarg del llibre com és la viva representació de l’avarícia i l’amor pels diners més que per qualsevol altre cosa. En el següent fragment veure-ho quina és la descripció que es fa d’ella només començar, i d’una manera inconscient ja et crea un sentiment de rebuig cap a ella. En aquest fragment també queda evidenciat com ella fa que el seu marit, el senyor Xirinac, també sigui vist com un avar, però per ella. Se’ns mostra a donya Tuies com el personatge cruel, i al notari com a la víctima. I haureu de seguir llegint per saber si això es realment així… 


"També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o , si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada."



dilluns, 20 de març de 2017

El binomi Oleguer - Donya Tuies

Després de la mort de Don Magí Xirinac, Donya Tuies es veu troba sola, amenaçada per l’oncle del notari i amb problemes per cobrar els interessos dels préstecs que feia els seu difunt espòs. A més a més, està preocupada perquè la seva font de recursos s’esgotarà d’un moment a un altre. En aquest context, l’Oleguer decideix proposar-li matrimoni, un enllaç de convivència ja que li interessa quedar-se a viure al castell.
Donya Tuies no accepta de seguida la proposició de l’Oleguer; però quan realment es veu ofegada i perduda i la por de ser robada la supera decideix casar-se amb aquest personatge. El resultat d’aquesta unió és un matrimoni de veritables avars que comparteixen l'obsessió per l’estalvi i els diners.

divendres, 17 de març de 2017

L'Oleguer: el misteriós i estrany personatge 2

En l'entrada anterior hem vist com l'Oleguer abandona la Coma i sembla que fa una proposta a la vídua del seu amic, el difunt Notari don Magí Xirinac, per protegir el seu tresor: els diners; Ara en el capítol VII seguim veient l'obsessió de l'Oleguer per mantenir sans i estalvis els seus estimats quartos de possibles "lladregots" però Narcís Oller no només ens mostra la bogeria cega d'aquest personatge sinó que ens mostra els sentiments i les pors més amagades en els racons més profunds de l'ànima de l'Oleguer

Tot el seu amor, totes les seves tendreses, eren per als seus diners: ¿Per què, doncs, la bellesa, la joventut, ni cap dels encisos que porta en si la dona per a l'enamorat? De segur que seria malgastadora, mà foradada, com la majoria; de segur que li duria fills, un raguitzell de necessitats costoses de què fins ara s'havia ben passat. Ja ho insinuà abans: amb una sentinella en tenia prou; i, per a tal ofici, cap tant barata i idònia com la Tuies. Si era carronya i reganyosa, ja la posaria a rotllo; i, després, ni un guant. A part d'això, era rica: un altre mitjot per comptar, noves talegues que aparellaria, que un dia serien seves.

dijous, 16 de març de 2017

L'Oleguer: el misteriòs i estrany personatge 1

A la primera pàgina de la novel·la s'introdueix un personatge, l'Oleguer, que és el protagonista d'aquesta obra de Narcís Oller com ja sabreu els que l'heu llegida o n'heu sentit a parlar. En aquest fragment que hi ha a continuació es pot veure la sorpresa de la gent del poble en conèixer la nova vida d'aquest personatge que com es pot intuir a partir de les intervencions dels pratbellins abans era pobre i ara posseeix una certa riquesa.
«Un dels magatzems que cridà l'atenció des de primera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a vint passes del Pallol, obrí l'Oleguer. "Per què?, qui era l'Oleguer?, amb quins poders comptava?" Heus aquí les preguntes que es feia tothom, l'enigma que capficava els de Pratbell, en passar pel carrer de la Roca. -¿L'Oleguer, aquell minyó traginer, fill de qui sap on, que fins ara ha menat matxo? Si és més pelat que una rata! Si encara en els cabells du rastre de les pallisses on dormia! D'on ha tret els diners?»

dilluns, 13 de març de 2017

Retrat d'un matrimoni d'avars.

 Narcís Oller introdueix el personatge de Don Magí Xirinac a partir de l’Oleguer ja que presenta el notari com l’únic contacte amb la societat que manté el protagonista:
«L’única casa que freqüentava [l’Oleguer] era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors[...]»
Al paràgraf següent, l’autor ja passa a fer-nos una descripció de la psicologia d’aquest personatge i també ens presenta a Donya Tuies, la seva esposa i la influència que aquesta exerceix sobre ell:
«També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o, si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada. La flaca del notari no eren els diners pels diners, sinó la cobdícia de la propietat. Fluix de complexió i de natural esporuguit, era d’aqueslls que penses sempre en les contingències de la sort i en la vellesa, de la qual ja es trobava frec a frec. Per assegurar aquesta, contra les inclemències de la misèria, hauria estat contínuament fincant-se; però, supeditat a dona Tuies, que era de geni dominant i porfidiós i se li havia posat les calces, el pobre home havia d’arribar als seus fins per altre camí molt més tort i llargut.»

L'Escanyapobres V: els personatges

L'UNIVERS DON MAGÍ - DONYA TUIES

La relació que hi ha entre els dos conjugues d’aquest matrimoni es caracteritza per la seva ambigüitat. Tot i que aquest matrimoni sembla bastant unit i equitatiu no és pas així. Està ben clar que Donya Tuies exerceix un paper dominant sobre el seu espòs; sempre es fa la seva voluntat cosa que és una mica estrany d’acord amb la societat pròpia de l’època en què es desenvolupa la trama de la novel·la.

L'Escanyapobres IV: els personatges

DONYA TUIES, UNA DONA AMB CARÀCTER

Donya Tuies és l’esposa de Don Magí, i abans de casar-se amb ell, era la seva criada. Aquesta dona és la personificació de l'avarícia més cruel i refinada. És dominant, sempre es fa la seva voluntat, és una dona molt endreçada i estalviadora; fins i tot se la considera mesquina. A més a més, es tan desconfiada que enlloc d’enviar a les criades a comprar, hi va ella atès que té por que li robin o la vulguin enganyar. Segons el seu marit té grans virtuts domèstiques, molt bones idees i un instint natural per als negocis; també és una gran consellera. Físicament no sembla gaire atractiva ja que té la cara plena d’arrugues i les orelles li sobresurten pels costats de la perruca.

L'Escanyapobres III: els personatges

DON MAGÍ, EL NOTARI

Don Magí Xirinac és el notari de Pratbell i igual que l’Escanyapobres és considerat un personatge avariciós. D’acord amb el seu ofici s’encarrega d’estendre els debitoris a l’Oleguer. Per influència de la seva muller, Donya Tuies, la gent creu que és un avar; no obstant, és un home estalviador i interessat. La seva perdició no són pas els diners, com en el cas de l’Escanyapobres, sinó les propietats.

Físicament és de complexió fluixa, porta bigoti, serres i unes ulleres blaves. Acostuma a arrufar el nas i tenia les galtes brioses. Vesteix amb una levita de color pansa i amb un barret de copa; i quan surt de passeig no es separa de la seva mangala. No confia en sí mateix i està dominat per la seva esposa ja que tot i que ell vol investir alguna hipoteca com que Donya Tuies no el deixa, no ho arriba a fer mai. Tot i que admira a la seva esposa i n’està tant encegat que confon l’avarícia d’aquesta amb l’estalvi; també es baralla amb ella per assumptes tan ximples com decidir a quin joc de cartes jugaran o per d’altres com l'adquisició de propietats. Don Magí deixa diners a un interès elevat i la primera hipoteca que investeix és la del castell i perquè té el permís de Donya Tuies; aquesta li ho aconsella.

dilluns, 6 de març de 2017

La figura de l'avar al llarg de la història de la literatura

Si fem un repàs a la història de la literatura occidental , ens adonem que l'avarícia ha estat des de temps immemorables l’eix temàtic de moltes obres. Així doncs, ja en l’antiguitat clàssica trobem la personificació de la cobdícia en l’obra Aulularia (Comèdia de l’olla) del comediògraf Plaute.

Aquesta peça teatral llatina està protagonitzada per Euclió, una caràcter que porta l’avarícia als gens. Euclió troba a casa seva una olla amb diners i per por que li robin l’amaga i la vigila constantment. L’Euclió tot i ser ric, no ho manifesta davant dels altres. Viu com un pobre i el seu objectiu és escaquejar-se de pagar el casament de la seva filla.

L'Escanyapobres II: els personatges

UN RETRAT DE L'OLEGUER

L’Oleguer també conegut amb el renom popular de l’»Escanyapobres» és el protagonista de la novel·la de Narcís Oller titulada amb aquest mal nom. El nostre protagonista viu a la població inventada de Pratbell tot i que no és originari d’aquest poblet. Els seus orígens no són gaire clars; només se’n sap que al principi treballava menant matxos; per tant, no era de classe social alta.
En el moment en què s’inicia la narració, l’Oleguer és el propietari del magatzem de blat més rellevant de Pratbell, situat al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a unes vint passes del Pallol. La gent del poble no entén pas com un personatge humil com és ell ha estat capaç d’obrir el magatzem.