dilluns, 6 de març de 2017

La figura de l'avar al llarg de la història de la literatura

Si fem un repàs a la història de la literatura occidental , ens adonem que l'avarícia ha estat des de temps immemorables l’eix temàtic de moltes obres. Així doncs, ja en l’antiguitat clàssica trobem la personificació de la cobdícia en l’obra Aulularia (Comèdia de l’olla) del comediògraf Plaute.

Aquesta peça teatral llatina està protagonitzada per Euclió, una caràcter que porta l’avarícia als gens. Euclió troba a casa seva una olla amb diners i per por que li robin l’amaga i la vigila constantment. L’Euclió tot i ser ric, no ho manifesta davant dels altres. Viu com un pobre i el seu objectiu és escaquejar-se de pagar el casament de la seva filla.

La comèdia de l’olla és una de les fonts d’inspiració de Molière. L’escriptor francès veu d’aquesta obra teatral per escriure L’Avar. L’Arpagó n’és el protagonista, un vell avar per naturalesa que viu dominat pel diners que, segons ell, són el més important, fins i tot més que els seus propis fills. Arapagó està enamorat d’una noia de condició social inferior, que és pobra, la Mariana; amb qui es vol casar. La cobdicia justifiquen les accions d’aquest personatge que acaba sent, sense saber-ho, l’usurer del seu fill. El seu objectiu és casar la seva descendència amb dos personatges vidus i adinerats; no busca la felicitat dels seus fills.

Arpagó viu amb una por constant, tem que li robin la caixa amb els diners; i per això, l’amaga al jardí. La seva usura és metafísica ja que al igual que l’Euclió de Plaute sent plaer veient les riqueses i les possibilitats que aquestes li ofereixen. Per a ell, l’or o els diners són una font de plaer i seguretat. Tot i que al final el protagonista no es casa amb la seva estimada Mariana i es queda sol, li queda el consol que no ha de pagar els casaments dels seus fills ja que se n’encarrega un tercer personatge ric, el senyor Anselm.

L’Oleguer també és un prototip d’avar; i encara que comparteix certes similituds amb els personatges esmentats anteriorment, hi ha més d’un tret diferenciador entre tots ells. Per exemple, el personatge ollerià no té família ni descendència i no vol saber res de casar-se. d’altra banda, la seva riquesa no és d’origen atzarós sinó que és producte del seu esforç i treball.

Algunes de les similituds més clares són l’afany que tots aquests avars tenen per evitar gastar diners. Mentre que Euclió i Arpagó volen escaquejar-se de pagar els casaments dels seus fills; a l’Oleguer li sap greu fins i tot gastar en quelcom per cobrir les necessitats bàsiques. Tots tres són molt estalviadors i creuen que els diners són font de plaers inexplicables; el simple fet de veure les monedes ja els complau. Els tres estan en constant nerviosisme i senten que poden ser robats per això es passen el dia amagant les seves riqueses i fins i tot les canvien de lloc constantment. En definitiva, els diners no els agraden com a font de recursos sinó que estan obsessionats amb ells.

També cal destacar la personificació de l’avarícia en personatges com Torquemada de Benito Pérez Galdós i o els avars de Goldini o d’ Honoré Balzac.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada