divendres, 28 d’abril de 2017

Els nostres companys, l'Espluga i Narcís Oller

Actual estació de l'Espluga
de Francolí.
Aquesta entrada és una mena de síntesi que uneix totes les parts que han treballat amb profunditat els nostres companys; així doncs, tractarem el tema del ferrocarril i les mines; els personatges secundàries i els oficis, i els espais on es desenvolupa la trama novel·lística de l'Escanypobres.
Començarem amb el ferrocarril i les mines, que han estat treballades pel Marc Ariño. El ferrocarril va ser l'eina que Oller va emprar per portar, des de la ciutat a Pratbell, el progrés i la modernitat. No obstant, la gent del poble no veu amb gaire bons ulls aquest avanç tecnològic. Els únics que estan a favor de l'arribada del tren són el notari i l'Escanyapobres; això queda palès a la conversa que tenen durant la seva passejada. 
Entrada a la mina.
Les mines, tot i no semblar gaire rellevants, acaben sent un element fonamental en el desenllaç de la novel·la. Aquest espai està situat prop de la via del ferrocarril i són de carbó; la principal font d’energia al segle XIX. Les mines apareixen de la mà d’un enginyer, un anglès i un inversor que arriben des de Barcelona per dedicar-se a l’explotació minera. El projecte d’aquests tres senyors, en un principi, no té l’acceptació de la població de Pratbell. Malgrat tot, es va obrir una oficina al carrer Major sota el nom de “Carboníferes de Malgual” i es va contractar a un centenar d’homes de diferents indrets.
Tot semblava que hagués d’anar sobre rodes; però no va ser pas així. Al cap de quatre mesos, l’administrador va marxar cap a Barcelona i l’empresa va haver de tancar; i per tant, va haver d’acomiadar a tots els assalariats. Com ja he dit abans, les mines són un escenari de gran rellevància al final de la novel·la ja que és allí on troben inesperadament el... (No us faré pas un spoiler del llibre; si voleu saber què passa l’haureu de llegir sencer.). 
A continuació, esmentarem de forma breu els personatges secundaris i els oficis que apareixen a la novel·la, la sub-temàtica treballa per l'Helena Font i la Mònica Planas. Molts dels caràcters que introdueix Oller al llarg de la trama estan relacionats amb la Coma, la principal propietat agrícola de l'Oleguer: són els masovers, els mitjers i els jornalers. Podem destacar l'Elou, el geperut; el Llorenç, la Pona, la Cileta, l'Oleguer se n'enamora una mica; i el Pere de les Borges. 
Després, trobem una sèrie de personatges relacionats amb les mines i el ferrocarril com ara el Vives i Mister Groc i els seus socis; aquests darrers pertanyen a la nova burgesia. Relacionats amb el món del tren i de l'extracció minera, Oller menciona els següents oficis: miner, traginer i guardaagulles. 
El castell també incorpora personatges com la Coixeta, la minyona de Donya Tuies; i Don Guillem el baró, l'aristòcrata arruïnat que era el propietari del castell abans que aquesta passés a mans del notari i posteriorment de l'Oleguer. Per acabar, cal senyalar els oficis dels protagonistes: l'Escanyapobres era blader i Don Magí notari. Un ofici semblant al de notari era el d'escrivà. 
Granja Mitjana (La Coma)
Per acabar, cal senyalar la importància dels espais: el castell i la Coma. Les nostres companyes Helena Amat, Yaiza de la Cruz i Aida  Roca n'han fet un estudi extens a partir del qual n'he extret les següents conclusions: aquests dos indrets esdevenen un reflex de la personalitat del protagonista. La Coma és la principal propietat agrícola de l'Oleguer; aquest decideix anar-hi perquè té por que els seu veïns de Pratbell li robin els seus diners. Abans de la seva arribada a la Coma, aquest espai era un lloc càlid, pròsper i les collites donaven el rendiment esperat. Aquesta localització produeix un efecte positiu en la personalitat de l'Escanyapobres ja que mentre ell està en contacte amb la natura experimenta una transformació: passa de ser un caràcter avar, mesquí i negre; a ser bondadós, simpàtic, equitatiu amb els altres, respectuós i sociable. Aquest canvi es produeix perquè es sent segur atès que la Coma és un bon amagatall per als seus diners. A més a més, cal destacar que durant la seva estada en aquest paratge agrícola, fins i tot, s'enamora una mica de la Cileta, una de les encarregades del mas.


Tot i això, el caràcter del protagonista és massa fort i el té massa arrelat; per això, quan torna a veure amenaçada la seva fortuna, fa un retrocés i torna a ser el mesquí i avar de sempre. A partir, d'aquest moment, comença la decadència de la Coma vist que l'Oleguer decideix no invertir-hi per tal de no gastar diners. També, en aquest període, cal mencionar la seva visita als frondosos alzinars propers a la finca agrària. Aquest paisatge natural és on recupera la seva essència.
Plànol del castell.
El castell és un reflex de la decadència total de l'Escanyapobres i també és on es desenvolupa la vida matrimonial d'ell i la Tuies, la vídua del notari. És una construcció en ruïnes que esta abocada a la destrucció total. Al castell, veiem com la Tuies i l'Oleguer porten la seva avarícia a l'expressió màxima i com la seva vertadera passió són els diners. Per concloure, podem dir que el castell i l'Escanyapobres tenen el mateix final.



Aquí us deixem els links dels blogs dels nostres companys per tal que podeu visitar els seus espais virtuals i així tenir una visió completa de l'estudi de la novel·la olleriana:
Helena Amat, Yaiza de la Cruz i Aida Roca: http://lescanyapobres.blogspot.com.es/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada